COM TRIAR LA PINTURA?

La pintura és un revestiment que es troba en quantitats petites en els edificis. La seva fabricació inclou l’ús del petroli i de gas com a combustibles i, també, com a matèria primera. Tot i així, les emissions de CO2 no constitueixen un greu problema gràcies a les petites quantitats en que s’utilitza la pintura en comparació amb altres materials de construcció.

En canvi, les emissions tòxiques produïdes durant la fabricació, l’ús i l’eliminació sí que són preocupants. Les pintures s’han de tractar com a residus tòxics i eliminar-se de forma corresponent. Sinó s’utilitzen correctament poden afectar la qualitat de l’aire interior de l’habitatge o edifici, amb la implicació perjudicial de la salut que això comporta.

Història

Fins els anys 1940, els pigments i els dissolvents utilitzats eren naturals. A partir d’aquesta data buscant millores en la resistència, durabilitat, estabilitat i facilitat d’aplicació es va introduir substàncies sintètiques i es  va canviar la composició dels colorants, de manera que les resines i els olis vegetals es van substituir per derivats del petroli i productes sintètics químics.

Pigments

Composició de la pintura – Compostos orgànics volàtils (COV )

La pintura està composta per:

  • lligants, aporten cos i adherència.
  • dissolvents o base, manté la preparació líquida fins al seu ús.
  • material de reblert.
  • pigments, proporcionen el color.
  • altres substàncies auxiliars, segons el tipus de pintura, plastificants per donar flexibilitat, secants per accelerar el procés d’assecat, càrrega per augmentar el poder de cobriment, etc.

Els dissolvents són els principal responsable de les emissions  COV:  després de l’aplicació de la pintura l’evaporació dels dissolvents allibera aquests compostos a l’ambient durant dies. Si hi ha moqueta o teixits (cortines, sofà, mantes…) queden atrapats en elles i s’alliberen poc a poc durant mesos.

Els COV provoquen smog fotoquímic i efecte hivernacle.  En un espai tancat i habitable és on aquests compostos tenen un efecte més nociu, arribant a provocar en les persones exposades sensibilitat química múltiple i augmentant les possibilitats de càncer.

Millora al llarg del temps

Aquesta  tendència a incorporar substàncies sintètiques s’està invertint. Gràcies al canvi de consciència mediambiental de la societat, els fabricants han fet un esforç per reduir les nombroses substàncies químiques tòxiques que abans contenien:

  • metalls pesats com el plom, cadmi i mercuri
  • compostos orgànics volàtils (COV) utilitzats com a dissolvents, com per exemple el benzè, toluè, xilè, estirè, octà, decà…
  • Altres com resines epoxi, de melanina, formaldehid, hidrocarburs alifàtics, cetones, glicols, diversos fungicides, etc.

Tipus de pintura

Segons la naturalesa de les substàncies que componen les pintures es poden classificar en tres grups.

Pintura sintètica, de base derivada del petroli

Avantatges: Són les més utilitzades, perquè tenen un preu més baix i són de fàcil aplicació.

Inconvenients: És el tipus de pintura que més COV desprèn.

No obstant, si s’opta per escollir una pintura d’origen sintètic és important, que sigui amb base dissolvent a l’aigua.

Un altre factor que ens ajudarà a escollir el tipus de pintura sintètica és en funció de si disposa d’alguna ecoetiqueta:

  • EU Ecolabel: garanteix la reducció de l’ús de substàncies perilloses per la salut i el medi ambient (com per exemple metalls pesats), la contaminació de l’aire, els residus perillosos i l’emissió de components orgànics volàtils (COV), hidrocarburs aromàtics volàtils (HAV ), formaldehid, etc. Es tracta d’una etiqueta voluntària  que certifica la reducció dels efectes ambientals adversos del producte en comparació altres de la seva mateixa categoria.
  • aval del SEAIC (Societat espanyola de al·lergologia i immunologia clínica): etiqueta pintures especialment adequades per ser utilitzades per persones asmàtiques i al·lèrgiques, garanteix que després de la seva aplicació aquesta pintura no emet substàncies que puguin provocar irritació, asma o al·lèrgia.
  • etiquetat d’origen francès “Emissions en l’aire interior” aplicable a les pintures i utilitzat per algunes marques. Dóna informació sobre el nivell de substàncies volàtils en l’aire interior, amb risc de toxicitat per inhalació, amb una escala que va de A+ (emissions molt dèbils) a C (emissions fortes).

Pintura ecològica mineral, sense derivats del petroli

Avantatges: és més transpirable que una pintura convencional sintètica, dura més temps.

Inconvenients. Cal  més destresa per aplicar-la. És més cara. Només es pot aplicar sobre una base de morter, guix, pedra o formigó.

  • A base de silicats: solen obtenir-se a través de procés de fosa de vidre reciclat. De gran resistència, apta per exterior i interior, amb gran durabilitat, de fet, encara es conserven façanes pintades amb aquest tipus de pintura a finals s. XIX. La seva resistència i impermeabilitat a l’aigua, la fan apta per banys i cuines. És transpirable pel que garanteix el flux natural del vapor d’aigua, evitant les condensacions.
  • Amb base de calç: composta per un encalat en pols obtingut de barreja de calç hidràulica i additius naturals no orgànics. S’utilitza per interiors i en restauracions d’exteriors. Per defecte és de color blanc pur, però s’hi pot afegir pigments no orgànics per obtenir altres colors. És transpirable, asèptica, bactericida i fungicida.
  • A base d’argila, composta d’argila blanca natural, arenes de marbre i caseïna vegetal. El seu color característic és blanc, però se li pot afegir pigments minerals per aconseguir un altre color. S’utilitza en interiors.

Pintura ecològica natural, sense derivats del petroli

Avantatges: és més transpirable que una pintura convencional sintètica, té menys impacte de fabricació.

Inconvenients: només es pot utilitzar en ambients interiors secs, sense humitats ni en contacte amb l’aigua ja que els seus components orgànics poden provocar l’aparició de fongs.

  • D’origen vegetal: composta de resines, olis, midó i ceres afegint pasta colorant d’origen vegetal que prové de la cocció o calcinació de llavors. Resistents al rentat, transpirables. Menys desenvolupades comercialment.
  • Mixtes: inclouen components minerals i vegetals.

Carta

Cal seguir en alerta!

L’ús de pintures de base aquosa, la reducció i eliminació de dissolvents orgànics, la baixa emissió de COV i l’absència de pigments tòxics (metalls pesats…) ha millorat la seguretat de vernissos, esmalts i pintures actuals.

Però, poden seguir tenint substàncies que poden resultar nocives per la salut. És el cas del propilenglicol, i els èters de glicol presents en algunes pintures a l’aigua. Segons la Fundació VivoSano, en el seu programa Hogar sin Tóxicos,  les exposicions agudes o intenses poden generar problemes respiratoris, d’al·lèrgia i sensibilització, mentre que l’exposició prolongada a concentracions baixes pot incrementar el risc d’alteracions en el sistema nerviós o càncer. Alguns consells a tenir en compte són els següents:

  • Ventilar bé i gestionar els residus

Es necessari airejar i ventilar bé les estances tant durant el pintat com després, fins a assecar-se totalment, deixant un temps de seguretat sense estar en  els espais pintats, fins que hagin marxat les substàncies volàtils que contenen les pintures. Igualment, s’han de tirar adequadament les restes de pintura i els seus envasos en un punt verd.

  • El plom, un cas del passat

Un  clàssic de la toxicologia és la intoxicació per plom en nens petits a causa de la ingestió d’aquest element present en pintures de joguines, objectes diversos, canonades i parets pintades, tant a l’ingerir fragments dels  mateixos, al posar-se els dits a la boca després de tocar les joguines o les parets, o bé per aspiració de la pols conseqüència del polit o eliminació d’aquestes pintures.

Aquesta intoxicació va ser relativament freqüent fins fa unes dècades, essent els nens especialment  vulnerables, amb problemes greus de trastorns neurològics i renals amb problemes de comportament, baix rendiment escolar i reducció del quocient intel·lectual que marcava de per vida a aquests nens amb intoxicació crònica.

La prohibició de l’ús d’aquest element en les pintures (en la gasolina, en les canonades i altres productes) redueix dràsticament aquest problema, que segueix presentant –se en llocs del món on no s’ ha eliminat totalment.

  • Compte en les rehabilitacions

A vegades, els edificis existents pintats fa uns anys tenen encara pintura amb pigments de plom. En eliminar-la o polir-la cal tenir especial cura en no respirar la pols que es formi, utilitzant una mascareta de protecció adequada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s